EL CANVI EN NEGATIU

Cal reconèixer que les remuneracions dels polítics estan a l’ordre del dia. Això si, amb opinions de tot tipus. Hi ha qui pensa que tenen sous estratosfèrics i d’altres que cobren quatre duros. I pel camí, tots els matisos existents a l’arc de Sant Martí.

Tenint present que totes les opinions, quan es formulen amb correcció i argumentades, són respectables, cal dir que aquest moviment contrari a les retribucions s’explica especialment des que el descrèdit s’ha instal•lat a la política. O és que no és de rebut que aquells que desenvolupen aquesta o altra tasca full o part time cobrin per la seva feina? Preferim que només s’hi dediquin els que tenen prou recursos per viure de renda o d’altres que “ja s’ho cobraran d’una altra manera”? No. És preferible que tothom tingui la possibilitat de presentar-se a unes eleccions i, si es elegit, pugui dedicar-se a la política i viure, durant un temps, a càrrec dels pressupostos públics. Això si, però, amb salaris ben transparents i coneguts per tothom. Caure en el parany dels salva pàtries que van per la vida d’altruistes sempre acaba tenint uns costos molt més elevats per l’erari públic (i si no, que ho expliquin als italians!).

Altra cosa és quina quantitat ha de cobrar un polític. Per sentit comú el sou, com en tota activitat, ha d’anar associat a la responsabilitat que és té. I és evident que no és el mateix, per exemple, un alcalde d’un municipi de dos cents habitants que el d’un milió i mig i, per tant, cal establir escalats en els salaris (com els que normalment proposen les entitats municipalistes), però no a títol de recomanació sinó aprovats oficialment allà on correspongui i, de nou, fets públics i ben transparents.

No fer-ho d’aquesta manera és potenciar encara més el descrèdit de la política. I si, a més, hi sumem la incoherència, aquest s’eleva fins a límits insospitats. Posem-hi un exemple: A Canet, durant la campanya electoral tots els partits vam parlar d’austeritat, austeritat i austeritat. Ara bé, una vegada constituït el pacte de govern, repartit el pastís i preses les primeres decisions que tenen afectació econòmica, objectivament es pot dir que els bons propòsits han quedat guardats al calaix dels mal endreços.

Amb il•lusió, que diria el President Mas, hem vist com primer han aplicat allò del tants caps, tants barrets. És dir, tots els electes de CiU, UMdC i el PP tenen competències delegades per l’Alcalde i, per tant, tenim un govern format per deu persones. Per tirar endavant un municipi de 14.000 habitants calen tants governants? A Mataró, amb més de 120.000 el govern el formen vuit persones!

I quin cost tenen els nostres governants per les arques públiques? Se’ns ha anunciat (Sr. Alcalde dixit) que les retribucions actuals suposen una retallada del 10% respecte al govern anterior. Molt bé, fem quatre números i veurem la realitat. Al 2007 el ple va aprovar les dedicacions i retribucions del govern, format aleshores per PSC, UMdC i ERC, en el següent sentit: dues dedicacions complertes (l’Alcalde i la Primera Tinent d’Alcalde) i 4 dedicacions parcials (el Tercer, Quart i Cinquè Tinents d’Alcalde i una regidora delegada). Total: 163.684,88 €, als quals cal sumar una indemnització bruta anyal màxima de 12.211,80 € per cada membre de la Junta de Govern Local sense dedicació exclusiva o parcial i dels regidors delegats que hi són convidats. Total: 48.847,20 €. En resum, unes retribucions de 212.532 €. Actualitzant aquestes dades a la previsió de 2011, d’acord amb la partida pressupostària corresponent, ens situem a 216.028,08 €.

Amb el nou govern de CiU, UMdC i PP l’acord que ha aprovat el ple és el següent: quatre dedicacions completes (l’Alcalde, la Primera Tinent d’Alcalde –la mateixa que en l’anterior govern- i el tercer i quart Tinent d’Alcalde) i una dedicació parcial (un regidor delegat). Total: 164.350,50 € als que cal sumar les retribucions per assistència a òrgans de govern dels regidors delegats sense dedicació exclusiva o parcial. Total: 72.276,34 €. En resum: 236.626,84 €

Primera conclusió: Els números no enganyen, les persones, pel que es veu, si. És evident que la retribució aprovada pel nou govern supera, amb escreix, no només la prevista al 2007 sinó també la del 2011.

Segona conclusió: s’han incrementat les dedicacions exclusives. Motiu? Que tots els partits polítics que formen part del govern han de tenir, com a mínim, un sou a càrrec de l’erari públic més enllà de si la seva tasca ho requereix o no. El cas paradigmàtic és la mitja dedicació del regidor de salut pública (PP) i més si es té present quines són les competències que els ens locals tenen en aquesta matèria i que llistem a continuació: l'educació sanitària en l'àmbit de les competències locals; la gestió del risc per a la salut derivat de la contaminació del medi; la gestió del risc per a la salut pel que fa a les aigües de consum públic; la gestió del risc per a la salut als equipaments públics i als llocs habitats, incloses les piscines; la gestió del risc per a la salut en les activitats de tatuatge, micropigmentació i pírcing; la gestió del risc per a la salut derivat dels productes alimentaris en les activitats del comerç minorista, del servei i la venda directa d'aliments preparats als consumidors; la gestió del risc per a la salut derivat dels animals domèstics, dels animals de companyia, dels animals salvatges urbans i de les plagues; la policia sanitària mortuòria en l'àmbit de les competències locals; i les altres activitats de competència dels ajuntaments en matèria de salut pública, d'acord amb la legislació vigent en aquesta matèria. Sobren comentaris.

Tercera conclusió: El Reglament Orgànic Municipal (ROM) estableix, en el seu article 6 que “La Comissió de Govern assistirà a l’Alcalde en l’exercici de les seves funcions i exercirà les atribucions que l’Alcalde i el Ple expressament li deleguin o li atribueixin les lleis”. Prou clar i evident, oi? Doncs com és que en aquest mandat es crea una Junta de Govern amb les mateixes atribucions, duplicant així funcions i membres. Molt senzill: perquè d’aquesta manera tots els membres del govern es podran reunir de forma discrecional i percebent la dieta assignada, de tal manera que, de forma encoberta, s’assigna un sou (que s’incrementarà en funció del número de reunions que es convoquin) a la resta de membres del govern que no tenen dedicació parcial o exclusiva.

Quarta conclusió: El PSC, des de l’oposició, estarà amatent a les liquidacions pressupostàries per denunciar, amb tristesa que no il•lusió, com el govern malbarata recursos públics i no compleix amb les seves promeses electorals. A Canet ha començat el canvi. En positiu? Més aviat tot el contrari!